Sonia ‏

Date : January 16, 2018

Miréu, jo no sóc nova Republicana però m’hi vull sumar perquè, diguem-ne, tinc la nostra história… Sóc filla de murcians i árabs. Els meus avis vàren arribar amb una mà al davant i una altre al darrera. A Murcia no obríen els camps i no teníen treball.

La iaia va fugir d’una vida mísera i marcada per la mort cap a Barcelona. Aquí va trobar treball de neteja amb els senyorets de l’Illa Diagonal, ara. (q l’estimàren com si fos de la mateixa família) i a l’avi el van agafar a una fàbrica com a peó en treballs en cadena, féia peces per cotxes. En arribar a Barcelona, a ma àvia li digueren… “compte amb quí us ajuntéu que no mirem res”. Ma àvia es va cagar… no va voler anar al bany sóla… tenía molta por de mirar ningú als ulls.El meu avi començà a socialitzar a fora de la feina., amb gent…

…que li parlava en castellà. Moltes dones. El meu avi era un boig per les noies… li agradaven totes! Li donava igual un ànec amb faldilla li agradava! A la feina el vàren agafar. Li reclamàren q no parlés amb catalans. (Cal dir que a la seva feina no n’hi havía ni un català)

“Jo mai parlo amb catalans”, lógic perquè no en savía parlar català així que, per ell, era impossible. D’ençà una setmana desprès el vàren fer fora. Mala producció. No és veritat, no he vist una persona treballar amb més diligéncia que el meu avi. Ho tindría clar…

…havía parlat amb catalanes. Amb el temps, els meus avis vàren veure que la gent catalana era súper normal, amistosos i molt educats. Vàren agafar a la meva àvia i li ensenyàren a escriure i a llegir. Va tindre tres fills, educats a l’escola catalana. va esdevenir el judici…

… per en Puig Antich. El meu oncle s’ajuntaba clandestínament amb grups anti-feixistes per coordinar manifestacions i accións i col·laborant amb un diari (molt putejat a les hores però que avui continúa per la causa). El meu pare, amb 14-15 anys es manifestà per justícia. Va… anar fins a València a sol·licitar ajuda amb altres activistes i en tornar molt decebut per l’actitut de les institucions, la GC el va “trincar” i li va fer el pasadís de les tovalles. A saver: consistía en fer-te passar entre guàrdies civils que carregaven, brutalment, contra el teu cos nu amb una tovalla mullada. Tota una pallissa amb nomès 14-15 anys. Va patir en la seva pròpia carn l’impoténcia, el dolor, l’abús, l’humiliació (el van fer passar totalment nu i riguent-se). En l’assasinat d’en Salvador, el meu pare va deixar de ser espanyol x ser sols.. català. Imaginéu com he sortit jo. Vull dir q aqstes son les históries q més em van impactar i les q més recordo, però encara n’hi han més i no vull allargar-me. Avui entenc cadascuna de les paraules dels meus pares i oncles i només em queda lluitar xq els entenc i els reafirmo.

Gràcies per llegir “el tocho”. Molts petons i República.

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

@